Extraordinari desplegament de coratge i bon joc
Plantejàvem un partit d'entrenament amb oposició, que sempre fa que siga la millor manera de corregir defectes i provar jugades i sistema de joc, però es va convertir en una prova duríssima de saber estar i d'esforç físic.
Començàrem el calentament i la gent comentava entre exercici i exercici el tamany d'alguns dels components de l'equip anglés, que després es va comprovar amb la seua fortalesa sobre el camp. No obstant, els nostres, una vegada s'inicià el partit, s'oblidaren d'esta circumstància i jugaren de tu a tu a l'equip anglés.
El joc dels anglesos era un joc de molt de contacte, penetracions i rucks continus, que els nostres tractaven de frenar a base d'ajudes a l'hora de placar i de bona col·locació defensiva. Açò va fer que a poc a poc anàrem espolsant-nos el domini dels anglesos i començàrem a guanyar balons en els rucks, tot arribant al camp contrari amb bones patades que feren que jugàrem prop de la seua zona de 22 metres. Quan els balons eren clars i s'obrien als tres quarts, creàvem molt de perill fins a aconseguir avançar-nos en el marcador en una jugada que ja està convertint-se en clàssica en el nostre joc: bona eixida de melé amb suports i finalització dels tres quarts en assaig, esta vegada d'Àlex Sancasto que acabava d'eixir al camp, amb transformació postserior de Víctor Monserrat.
S'acabà la primera part amb una jugada desafortunada, ja que després d'una bona recepció en la nostra zona de 22 metres, no vàrem eixir d'allí amb fluïdesa, perdérem el baló i ens feren un assaig en contra. Finalitzava la primera part amb el resultat de 7-7.
A la represa més del mateix, treball molt dur, placatges per a avorrir, ajudes defensives i bones recepcions de baló. D'aquesta manera, l'única cosa que podia passar és el que passà. Encara que els davanters no podien jugar el seu joc al qual ens tenen acostumats, a causa del gran esforç que havíem de fer per a obtindre balons, començàrem a guanyar rucks i més rucks, i a poc a poc ens vinguérem amunt i esta vegada sí, els tres quarts jugaren amb deicisió. Tot i que per tamany ens superaven, en el joc no va ser així. Malgrat els canvis que férem, no es notà en absolut.
Allò més aclaridor va ser que en el primer partit de lliga tots els assajos els varen anotar els davanters; en esta ocasió varen ser els tres quarts els que van ser més efectius, amb dos assajos més, un de Kevin Jaime i l'altre de Mateo Darbalde, després de culminar una jugada de tot l'equip.
En resum, bon treball, bon joc i bona predisposició, encara que m'agradaria que tot el món estiguera implicat en aquest equip, perquè hi ha gent que està fent molts esforços perquè açò tire avant i hauríem de complir tots per igual.
A seguir treballant, que açò no ha fet més que començar.
